L’any 2000 vàrem dissenyar la nostra primera barra de ballet per a l’Institut del Teatre de Barcelona. Volíem crear un conjunt que oferís màxima estabilitat perquè diferents alumnes poguessin realitzar exercicis exigents i alhora tingués la flexibilitat per a poder desplaçar la barra de ballet amb facilitat. Després de moltes hores de treball de disseny, fabricació de motlles i proves amb diferents materials, vàrem aconseguir el que buscàvem.

Va arribar llavors el moment de batejar-la i vàrem decidir que cadascun dels nostres productes seria un homenatge a la dansa, que més de 20 anys després continua sent la font d’inspiració per a tot el nostre equip. La nostra primera barra de ballet mòbil s’anomenaria Maurice, en honor del coreògraf francès Maurice Béjart.

Maurice Béjart va ser un coreògraf francès i fundador del Ballet Béjart Lausanne, una companyia de dansa amb seu a Lausana, Suïssa. Béjart és conegut per la seva proposta innovadora que sovint incorpora música eclèctica, elements de teatre, mim i altres arts escèniques.

Béjart va néixer a Marsella, França, i va començar la seva formació en dansa ben aviat. Va estudiar ballet i dansa moderna amb professors destacats com Serge Lifar i Martha Graham, i també va aprendre mim amb Marcel Marceau. El 1954 va fundar la seva pròpia companyia de dansa, el Ballet du XXe Siècle, que es va convertir en el Ballet Béjart Lausanne a 1987.

Durant la seva carrera, Béjart va crear més de 200 ballets, molts dels quals s’han convertit en obres icòniques de la dansa moderna. Algunes de les seves produccions més famoses són Bolero, La consagració de la primavera, La novena simfonia i El trencanous. Béjart és conegut per la seva coreografia audaç i expressiva, que sovint explora temes d’amor, mort i espiritualitat.

A més del seu treball com a coreògraf, Béjart també va ser professor i mentor per a molts joves ballarins. Va fundar l’École Supérieure de Danse de Genève, una escola de dansa a Ginebra, i va ensenyar en acadèmies de dansa d’arreu del món. Béjart va ser molt influent en el camp de la dansa, i el seu treball continua sent celebrat i representat per companyies de dansa a tot el món.

Maurice Béjart va morir el 2007 als 80 anys, però el seu llegat com a coreògraf i innovador en el terreny de la dansa continua. El seu estil audaç i expressiu ha inspirat incomptables ballarins i coreògrafs, i les seves contribucions a les arts escèniques es recordaran per generacions.

Encara recordo la sensació de felicitat que vaig sentir el dia que veig comprar les meves primeres sabatilles de punta. Tenia nou anys, i encara que l’edat en què cada ballarina compra les seves primeres puntes no és la mateixa, és molt  important saber quina classe de sabatilles cal comprar quan estem començant, sigui a l’edat que sigui.

Pujar a les puntes és una cosa que es comença a fer quan ja fa uns anys que fas ballet. Fer servir una sabatilla de punta inadequada al peu, pot fer que desenvolupis la tècnica i la musculatura d’una forma incorrecta, pots agafar “manies” i, fins i tot, patir lesions. Per tant, és bàsic que coneguis bé els tipus de puntes que hi ha i quines són les millors per a tu. Som-hi!

Quins tipus de sabatilles de punta hi ha?

Actualment, hi ha moltíssimes marques i tipus de punta. Tanmateix, perquè aquest text no es faci massa llarg, ens centrarem en les 6 característiques més importants que han de tenir les primeres sabatilles:

1. Talla

Com totes les sabates de carrer, el tallatge de les puntes varia segons la llargada de la sabatilla, i cada marca fa servir un tipus de numeració diferent (europea, del Regne Unit, Estats Units, etc.). Però, atenció!, no sempre es calça la mateixa talla de sabates de carrer que de sabatilles de punta.

2. Sola

La sola de les puntes pot estar feta de materials diferents, però el més important és la seva duresa. Aquesta és la segona característica més rellevant a l’hora d’escollir les teves primeres sabatilles de punta. Per entendre els diferents graus de duresa, classifiquem la sola com molt tova, tova, de duresa mitjana, dura o molt dura.

3. Caixa

La tercera característica que cal tenir més en compte a l’hora d’escollir les teves primeres sabatilles de punta és la caixa, els aspectes més rellevants de la qual són l’amplada i l’alçada. D’altra banda, els laterals de la caixa s’anomenen ales, i n’hi ha de diferents formes, dimensions i duresa.

4. Amplada de la caixa

L’amplada de les puntes i la caixa són proporcionals. En una caixa més gran, la punta és més ampla, i en una caixa més petita, la punta és més estreta. L’amplada se sol mesurar per la part més ampla del peu, on comença l’articulació dels dits. Aquesta característica és molt important, atès que calçar l’amplada de puntes incorrecta pot ser molt dolorós.

5. Pala (alçada de caixa)

A l’hora d’escollir les primeres puntes, també hem de parar especial atenció a l’altura de la caixa, ja que si és massa alta o massa baixa les puntes es deformaran i no podràs pujar-hi correctament.

6. Base

La base (o plataforma), és la part que està en contacte amb el terra quan puges a les puntes. Com més gran sigui la base, més equilibri i suport notaràs, però una base fina estilitza més  la línia de la cama i el peu.

Quines puntes escullo?

Per decidir quines puntes escullo he de saber quin tipus de peu tinc, però abans parlarem de les proteccions, ja que hem de saber quin espai extra necessitem dins de les sabatilles, perquè els dits del peu hi càpiguen amb la protecció..

Les punteres

Per tal de protegir els dits de la fricció, s’utilitzen uns protectors que s’anomenen punteres. N’hi ha de molts tipus i materials: de silicona, d’espuma, de tela, més gruixudes, més primes i fins i tot hi ha ballarines que no fan servir punteres i només empren cotó o paper per sentir millor l’interior de la sabatilla. La protecció que triïs respondrà a una decisió molt personal, simplement ho has de tenir en compte en el moment de comprar les sabatilles de punta. Si és la primera vegada que ho fas, prova diferents punteres i diferents puntes el mateix dia..

¡Ara sí, vegem què cal tenir en compte a l’hora de triar les primeres puntes!

Amb el peu pla damunt del terra, les puntes han de quedar ajustades al peu. La punta dels dits i les ungles no han de fer mal en fer plié (si fan mal, vol dir que les puntes són massa petites); dins de la part del taló tampoc hauria d’entrar-hi un dit de la mà (si això passa, vol dir que les puntes són massa grans).

Si tens molta empenya (l’arc del peu és molt corbat), necessitaràs una sola dura, i quan tinguis més força hauràs de passar a una de molt dura. I si, al contrari, no tens gaire empenya (l’arc del teu peu és recte o poc corbat) hauries d’optar per una sola tova, i més endavant passar a una sola mitjana o dura.

Escollirem una alçada de caixa més alta en cas que tinguem molta empenya, per impedir que el peu es doblegui més enllà de la base; i una alçada de caixa més curta si tenim poca empenya per poder pujar completament a la base. En qualsevol cas, les articulacions de tots els dits sempre haurien d’estar dins de la caixa, mai fora, si no correm el risc de patir una lesió; per tant, si els dits són llargs, la caixa haurà de ser alta.

La sola s’hauria de doblegar de forma natural just per sota del taló; si es doblega per la part dels dits, vol dir que aquesta part de la sola és massa tova. La base sempre ha d’estar completament en contacte amb el terra.

Hi ha sabatilles de punta que tenen la sola partida (per la meitat, o en els 3⁄4). Aquestes solen ser opcions òptimes tant per a ballarines amb molta empenya com per a ballarines amb poc empenya, però no les recomanem com a primeres sabatilles quan s’està començant. 

Per mesurar l’amplada, normalment es fan servir lletres o números, i normalment això depèn molt de la marca:

• 2 o menys / X / A o B / N (N de narrow, en anglès, indica que és d’amplada estreta)
• 3 / XX / C / M (M de medium, indica que és d’amplada mitjana)
• 4 o més / XXX / D o E / W (W de wide, indica que és ampla).

En relación a la base, debes escoger una base que sea lo suficientemente grande como para que te dé apoyo y te sientas Pel que fa a la base, cal que n’escullis una que sigui prou gran perquè t’hi recolzis i et sentis estable, però que al mateix temps t’afavoreixi estèticament (les més primes solen afavorir més la línia). Les ballarines d’estatura baixa solen fer servir bases més primes, ja que el seu pes i altura no requereixen tanta superfície de base, però els gustos sobre les dimensions de la base són molt variats.

Marques de puntes més utilitzades

Per ajudar-te a prendre una decisió a l’hora de triar les teves primeres puntes, enumerem les marques més habituals: Bloch, Capezio, Freed, Gaynor Minden, Grishko, R-Class y Sansha.

Consells finals

Quan facis servir les puntes per primer cop, hauries de ser capaç de fer com a mínim 20 relevés a mitja punta seguits, amb el genoll estirat damunt d’una sola cama i sense cansar-te gaire; aquesta és una manera de veure si el turmell i el genoll estan preparats per a les puntes.

Quan pugis a les puntes bona part del pes del cos ha d’estar damunt del dit gros, és molt perillós que el pes es traslladi al dit petit, ja que et podries torçar el turmell.

Tenir butllofes i irritació als peus és normal durant els primers anys. Per això, a part d’estar preparada físicament, també s’ha d’estar mentalment preparada per suportar el dolor. Amb els anys, la pell s’habitua i cada vegada pots estar durant més hores seguides ballant en puntes. Perquè te’n facis una idea, una ballarina professional sol fer servir les puntes al voltant de 8 hores cada dia.

Per últim, recorda que pots demanar consell a la mestra, segur que farà tot el possible per ajudar-te a prendre aquesta gran decisió que recordaràs tota la vida.

Júlia Muxinach | Ballarina i blogger